En un panorama cultural sovint fragmentat en períodes històrics estancs, l’exposició “El traç negre: Genealogies de l’Ombra” emergeix com una necessitat intel·lectual i artística. La seva pertinència rau en la capacitat de teixir una narrativa transhistòrica que il·lumina la continuïtat d’una certa sensibilitat, caracteritzada per una honestedat brutal i una profunda càrrega expressiva. En un present saturat d’imatges digitals efímeres, aquest projecte reivindica la potència perdurable de l’empremta física -gravada a la planxa o impresa en paper fotogràfic- com a vehicle per a la reflexió crítica i la commoció estètica.

La tesi central de l’exposició és que, malgrat les evidents distàncies temporals i estilístiques, un “traç negre” connecta l’obra gràfica de Goya, Guinovart i García-Alix. Aquest fil conductor no és una influència directa, sinó una afinitat espiritual i una visió compartida del món. Els tres artistes, cadascun amb el seu llenguatge, han utilitzat el blanc i negre no com una absència de color, sinó com una eina per intensificar el drama, la textura i la veritat. Goya, amb els seus Capritxos i Disbarats, va inaugurar una modernitat crítica que esbocina les convencions per mostrar el grotesc i l’inconscient col·lectiu. Segles després, Guinovart recull aquesta herència de rebel·lia en els seus gravats, on el gest abstracte i la matèria es converteixen en un crit, un paisatge interior esquinçat que reflecteix les ferides de la guerra. Finalment, la incorporació de l’obra de García-Alix es centra en la seva singular sèrie fotogràfica realitzada a l’interior del Museu del Prado, durant les hores nocturnes. Aquestes imatges no són simples documentacions, sinó meditacions visuals on l’artista es confronta amb els mestres (incloent-hi Goya) en la intimitat del museu buit.

L’itinerari expositiu planteja un diàleg on la tècnica s’erigeix en nexe conceptual. Si en el gravat de Goya i Guinovart la imatge emergeix de la incisió física i la resistència de la matèria, la càmera de García- Alix opera sota una lògica equivalent. En la penombra del museu, la seva òptica actua com un burí que talla l’obscuritat per extreure’n la forma; un acte d’incisió lumínica que vincula definitivament el gra de la plata amb el solc de la planxa.

Fundació Espai Guinovart Agramunt

Agraïments:
Volem agrair molt especialment la col·laboració d’Alberto García-Alix i de Palau d’Antiguitats.