cat | cast | eng

Exposici贸 col路lectiva

Ex-vots

La present exposició col·lectiva  de quatre  artistes joves emergents (Mabi Revuelta, Isidre Vallés, Anna Walker, Javier Longobardo)  i Guinovart es va presentar a Barcelona en el marc del projecte Art Públic , en  l’espai del Poblenou Can Felipa  del 29 de Gener al 25 de febrer de 1998, i ara es presenta novament  al Petit Espai de la Fundació Guinovart.

Recollim aquí el text d’Adela de Bara llegit a la presentació de l’exposició:

Si el vot és la promesa, l'ex-vot és el que ja s'ha complert. Es un passar comptes, un pagament per un treball amb la fe posada en l'intermediari. Quelcom semblant a un tràmit burocràtic. 

- Curi'm la cama.
- Cama guarida
- Quant és?
- El que vostè em va prometre.
- Tingui, una cama de cera. 

Les obres d'art són també ex-vots: coses que pengen de les parets, del sostre o que es deixen al terra, a canvi de la súplica d'una mirada, a canvi de la pròpia mirada. 

La mirada implica un temps i l'artista ens paga amb la seva moneda: les seves peces. 

L'altre dia vaig anar a Núria. També a la capella hi havia ex-vots de cera Anaven acompanyats de paperets en els quals es podien llegir els motius, en una ostentació pública de fe. Potser la Verge havia perdut la seva capacitat memorística i necessitava llegir per recordar? 

Necessitem del nostre nom al costat de les nostres produccions per fer públics els nostres compromisos

Als museus de cera s'intenten suplantar les formes originals. Els ex-vots, en ésser de cera, recorden molt la translucidesa de la carn humana. I en tractar se de fragments del cos, ens deixen confusos i/o estamordits. Pertanyen a conceptes de generacions anteriors a la nostra, perquè som capaços d'observar per separat cadascuna de les idees que engloba: la representació (el símbol), l'honor moral (el compliment de la promesa), la similitud (la voluntat de suplantar el referent), la fe (hom suposa una intervenció divina en un problema humà), la socialització dels problemes (allò que es fa públic, la publicitat). I en conjunt suposaria la concreció pública d'un fet privat. Des d'aquí, des d'ara, es veu com a un acte exhibicionista, però des d'allí havia de veure's com a un acte après que més tard o més d'hora hom ha de fer, com tenir un fill, o a la cultura islàmica, anar a la Meca. 

L'ex-vot ens descol·loca perquè no respon a raons pràctiques, sinó a qüestions religioses. Està fet d'un material inanimat però amb una clara voluntat imitativa, i precisament és un material inert que intenta representar la carn humana, allò que ens conforma. Com el Golem jueu, com el Frankenstein de Shelley, com Pinotxo, i tractant de trobar referents més contemporanis, com HAL de 2001. La vida latent en allò que tothom coneix com a matèria morta i que va haver d'ésser el començament de la vida en aquest planeta. 

Ja se sap: a l'home li agrada imitar els déus.