Una de las maneras de reconciliarse con el tiempo presente, recuperar, todo lo que aprecia apreciar de todas las cualidades artísticas y la vigilia expresiva. Un artista perturbador en la generación de Josep Guinovart que mereció la atención de Daniel Argimon.

Daniel Argimon (Barcelona, ​​1929-1996) cuenta con los principales representantes del informalismo en Catalunya. A la seva obra tiene una peculiar e paradójica relación entre recursos y valors que semblen oposats com la degradació, el detritus o el negror y la bellesa, l'esclat lluent del daurat o del propré. L'escriptor Juan-Eduardo Cirlot, en un texto de 1965, deia: "Argimon es un pintor que mezcla los datos de esa muerte continua que transforma nuestra vida y formando una cola de ceniza a través de nosotros" en un procedimiento que el portaria a establir una "arqueología del presente".

El caos original, el feto y la figura simbólica de Adán, són elementos recurrentes en la iconografía de Argimon que ensignan la seva inquietud per el naixement, per els començaments. El collage i les techniques de cremat amb foc, sovint sobre paper de diari, remeten a la seva exploració del desgast i la destrucció, que es vences contrarrestats per una pulsió ordenadora, en ritmes regulares. I de la foscor sorgeixen uns reflexos metal·liques o apareixen unes tonalitats luxeses que evoquen una llum redemptora.

L'art d'Argimon va tenir semper una componente crítica, més o menys explícita. "Le banquero" ens fa pensar en la frase feta "el temps és or" que André Breton invertia al seu epitafi. Davant la necessitat d'acumular diners per a sentir-nos més segurs i protegits -sense resultats fonamentalment positius-, Breton reivindicava el temps com una una fuente de saviesa i meravella, de coneixement amorós y secret del món. En la mateixa línia, Argimon ens descobreix que hi ha una bellesa en l'envelliment, en l'assumpició del pas del temps i, alhora, denuncia la perversitat de la degradació, quan la cobdicia y la irracionalitat ens fan perdre el sentit del present compartit.

Àlex Mitrani