Tatiana Blanqu茅
Metamorfosi
Fa molt de temps que reflexiono sobre com estem malmetent el nostre planeta, el dolor que li estem infligint i sobre com aquestes ferides tenen un impacte directe en nosaltres.
La necessitat d’entendre com el nostre entorn té un impacte i deixa empremta en cadascun dels filaments que vertebren les nostres vides ha estat i encara és el motor que m’empeny a cercar respostes i a traslladar-les a una tela en blanc.
Busco l´autenticitat en el nostre dia a dia, tingui la forma que tingui, magrada com i de quina manera se’ns presenta, i com la nostra pròpia ombra delimita la nostra raó de ser: m´agrada triar petits trossos de realitat natural i emmarcar-ne part en geometries puntuals, focalitzant allò que m´interessa, i per gaudir-ne i per controlar-ho, cal un respecte per la natura. Vull que s´entengui la importància que aquesta té a les nostres vides, que hem de conscienciar la societat per no destruir el que ens dona la vida: la natura.
Coherent amb la meva feina i la conceptualització, sento l´art com una necessitat d´expressar les meves emocions i els meus sentiments i com una plataforma des d´on dialogar amb l’espectador sobre la consciència actual. Amb la convicció que l´art i la natura estan units per llaços indestructibles, la meva filosofia de treball ret homenatge a la importància de la senzillesa, al fet orgànic, al fet natural i, sobretot, a l’autenticitat.
L´arbre, la terra, les pedres que trepitgem sempre acompanyades d’un astre poderós, en un context sense límit temporal, defineixen el meu treball actual i transmeten la meva inquietud per evitar que el paisatge natural desaparegui. El meu projecte artístic adquireix, així, el caràcter d´ideari reivindicatiu: “l´hàbitat natural ha de continuar guiant-nos i acompanyant-nos sempre en les nostres vides”.
Els troncs, les fulles, les branques, la lluminositat de la lluna i els volums carregats de memòria són vistos des de l´interior i irrompen ara a l´obra revelant-ne l´autenticitat, sense disfressar-se, mostrant-se tal com són.
I perquè la cuina també és un art, l’art que posa en joc tots els nostres sentits transformant els fruits que ens dona la terra en petites joies, he volgut retre un sincer homenatge a aquest conjunt d’alquimistes que endolceixen el nostre malmès mon.
Tatiana Blanqué