Entrar a l’univers de Mari Chordà (Amposta, 1942) és endinsar-se en un territori on el cos, el desig i la vida esclaten en un acte de celebració radical. En un temps de silencis imposats i cossos negats, Chordà va gosar “pintar-parlar”, com ella mateixa ha expressat, sobre la seva pròpia identitat i sexualitat. Aquesta exposició us convida a descobrir una artista pionera que, des dels anys seixanta, va desafiar les convencions d’una societat repressora per explorar, amb una honestedat desarmant, la sensualitat femenina des d’una perspectiva pròpia i alliberadora. 

Com assenyala la historiadora de l’art Assumpta Bassas: “En una cultura com la judeocristiana, que ha negat el cos com a font de plaer i el plaer com a forma de coneixement i creació, posar la corporalitat, la propiocepció i la sensualitat en primer terme és una aposta transgressora”. Les seves obres són una resposta vibrant a aquesta negació. A través de colors plans i vius, en conversa amb l’art pop i el nou realisme, i de formes sinuoses i orgàniques, l’artista ens submergeix en un imaginari on les vulves esdevenen centres còsmics i els fluids corporals es transformen en rius de vida. Obres com la sèrie Vaginals (iniciada el 1964) no són només representacions anatòmiques, sinó autoretrats íntims que reclamen el plaer com una forma de coneixement i d’autoafirmació. 

La gosadia de Chordà rau no només en el que pinta, sinó en el com i el quan. En plena dictadura franquista, les seves teles es van convertir en un camp de batalla simbòlic. Mentre la moral oficial promovia la repressió, la seva obra emergia com un cant a la llibertat, connectant la fertilitat de la terra del seu Montsià natal amb la fecunditat del cos femení. Aquesta connexió entre el paisatge, el cos i l’experiència viscuda —la maternitat, les relacions lèsbiques, el goig— fonamenta una pràctica artística on, com van proclamar les feministes de la seva generació, “el que és personal és polític”. 

Us convidem, doncs, a recórrer aquestes geografies del desig. A observar amb atenció cada corba, cada color, cada forma. En aquestes no hi trobareu només la història d’una artista valenta, sinó un eco de les lluites per la llibertat que continuen ressonant avui. 

L’obra de Mari Chordà és una invitació a mirar-nos i a celebrar-nos, a entendre l’art com un espai irrenunciable de plaer i revolució. Una aposta fonamental, avui en dia, per fomentar les relacions i la comunicació íntima i veritable. 

Fundació Espai Guinovart