Maria Girona va transmetre a la pintura de postguerra una sensibilitat poètica, aturant la seva atenció en els fragments de la realitat que sempre l'han acompanyat, el paisatge i la natura morta, una inspiració que s'inscriu en la tradició mediterrània, que assimila cultura i paisatge, i que del Noucentisme ençà conviu i transfigura sentiments i sensacions a través d'aquests temes íntimament subjectius. 
 
L'exposició de catorze pintures que ara presenta a l’Espai Guinovart  d'Agramunt permet recórrer tant els seus treballs més recents, com servir de testimoni i de correspondència amb la personalitat i obra del mateix Guinovart.  La selecció il·lustra com els temes son inherents a les vivències de l’autora i amb ella transmeten una  convicció de la vida a través dels seus testimonis reflectits : Granada, Cap de Creus, Normandia o Nova York o la constatació de la llum en les seves construccions de flors i  fruiteres

Josep Miquel Garcia