cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Gerard Sala

Els l铆mits de la pintura

Pintura - pintura

La generació d’artistes que van començar la seva carrera en la dècada dels anys 60, a la qual pertany Gerard Sala, és aquella que es va debatre entre la pintura i la no pintura. La no pintura  entesa com la forma d’expressió artística que cedeix tot el protagonisme a l’objecte, al concepte, a la idea transformada en pictograma, grafisme o proclama, se situa en l’inici de moviments com Fluxus o de l’art conceptual a Catalunya. La pintura, defensada per pocs, va seguir el seu camí en terrenys no poc hostils.

Van ser uns anys de canvis, de manifestacions en contra del poder establert, que van desembocar en el maig del 68 a Europa i en les protestes contra la guerra del Vietnam als Estats Units.

Les reivindicacions a favor de la justícia i les proclames de pau van anar seguides d’accions que, a tots els nivells, reclamaven canvis profunds. En el terreny artístic, hi havia qui deia que la pintura havia mort, que el futur no era en mans de qui seguia treballant amb el pinzell i la tela, sinó de qui començava a explorar amb el projector o amb una rudimentària càmera de vídeo.

Tanmateix, hi va haver artistes que, fidels als seus orígens, van seguir pintant. I això no ha volgut dir que no poguessin ser contestataris o reivindicatius, sinó que s’ha demostrat que la lluita i la defensa de les pròpies conviccions pot ser empresa des de diferents punts de vista. O dit d’una altra manera, en aquells moments calia ser valent per defensar una postura atacada per molts per seguir un camí que pocs defensaven.

Gerard Sala pertany a aquest grup d’artistes defensors de la pintura, no tan sols per tot el pòsit cultural que comporta, sinó perquè creuen que les seves possibilitats expressives no han estat ni de bon tros esgotades.

Artistes com Rothko o Motherwell, integrants de l’anomenat expressionisme abstracte nord-americà, havien demostrat, quan Gerard Sala va començar a pintar, que la pintura en el seu sentit més estricte pot tenir una punyent força de suggestió, pot tocar els sentiments, independentment de la figuració i de l’anècdota.

No podem dir que Gerard Sala sigui un seguidor d’aquesta tendència  (potser ni d’aquesta ni de cap), ja que la seva obra no està feta d’abstraccions. Allò que sí l’ha interessat, però, és extreure de la pintura la màxima força expressiva, i això ho aconsegueix no pas apartant-se de la realitat, sinó partint d’ella.


Rosa Maria Malet 


Els  límits de la pintura

La pintura no ha de per què definir-se tan sols des de la seva característica purament tècnica i més convencional. Pintura és tot allò que està pensat i realitzat des de la mirada del pintor, encara que, en algunes ocasions, també es puguin utilitzar d’altres suports, materials i objectes que no siguin els més característics i habituals.

Hi ha moments, o èpoques, en què hom té la necessitat d’emprar o d’incorporar a la pintura d’altres elements que aportin possibilitats diferents per a l’evolució del llenguatge pictòric personal. Moltes vegades aquestes són obres de tempteig, de recerca, que, segons i com, poden semblar-nos disperses, i que, fins i tot, poden arribar a  estar  una mica fora del context general de l’obra.

És per això, precisament, que he volgut que aquesta exposició a l’Espai Guinovart reculli alguns d’aquests darrers treballs que reflecteixin aquesta recerca. Crec que és el lloc indicat per mostrar-ho. I ho faig a mena de petit i sincer homenatge a Josep Guinovart, perquè és un dels pintors que més han aprofundit en aquests aspectes de la pintura i un dels que més m’han influït essencialment i èticament, ajudant-me a descobrir aquesta llibertat tan necessària per a qualsevol pintor que no vulgui caure en vanes receptes de falsos estils prefabricats, limitats, repetitius i comercials o, altrament, de solucions efectistes a la moda i que, desgraciadament, uns i altres estan tan a l’ús en l’art dels nostres dies.


Gerard Sala