Olga Cortadelles
Gravat al cor
Al seu taller de gravat i de serigrafia, des dels inicis de la seva pràctica artística, Olga Cortadelles (Agramunt, 1974) ha experimentat amb l’estampació sobre teixits naturals i sobre tota mena de materials. Per a l’artista gravador, el teixit, com el paper, esdevé una segona pell del cos. Formes i línies com escriptures i ferides que s’inscriuen en el cos. Símbols i formes habituals en l’imaginari col·lectiu adquireixen, en mans d’Olga Cortadelles, una subtil i lírica transformació fruit de la seva pròpia memòria personal. Així, de les figures d’un retallable emergeix el cor com a síntesi múltiple de la vida, de la tragèdia i de la comèdia humana.
Tal com afirma en un text sobre aquest treball la mateixa Olga Cortadalles:
«El COR com una determinada actitud-sentiment o disposició a encarar les decisions que adoptem. La fragilitat dels éssers humans, la ductilitat i la volatilitat dels nostres sentiments i idees, però també l’empoderament o la capacitat de controlar la pròpia vida de l’individu que pren decisions, s’expressa a través del COR i dels quatre motius personals:
Plomes, per volar i alliberar-se de les angoixes.
Espines de roser, com una cuirassa protectora que delimita la frontera de l’accés interpersonal.
Óssos-llaminadura, dolços al paladar i agradables al tacte.
Claus rovellats, que fan mal i produeixen una ferida duradora.
És a partir d’aquestes actituds-sentiments-sensacions que construeixo diferents cors i els seus corresponents estampats i imatges que formen la meva obra.»
Què hi ha al cor de les coses? Què hi tenim gravat al cor? Matèria i memòria, sang i oblit. Potser també plomes, espines de roser, óssos-llaminadura i claus rovellats, tal com diu Olga Cortadelles.
Manuel Guerrero