cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Domènec

Here / Nowhere

Here/Nowhere és una intervenció artística efímera realitzada per Domènec en els ferris que uneixen el port de pescadors de Baltimore, a West Cork, amb dues de les moltes illes que configuren la costa sud-oest d’Irlanda. Durant els mesos compresos entre el març i el setembre del 2005, Domènec va col·locar dos rètols al sostre de dos dels ferris amb les paraules here i nowhere, ‘aquí’ i ‘enlloc’, tot fent efectiva una subtil subversió dels codis convencionals. Els ferris, utilitzats diàriament per les classes populars per anar a treballar, esdevenen el vehicle idoni, l’indret privilegiat, per fer possible un acte de comunicació insòlit, poètic i conceptual alhora, que crea una escriptura en moviment damunt del paisatge. Metàfora del viatge, de l’exili i de la pèrdua, de la història tràgica, per exemple, dels milers d’emigrants que durant les fams del 1846-1848 marxaren des dels ports d’aquesta regió d’Irlanda cap a Amèrica. Aquestes paraules, alhora, here i nowhere, emblemàtiques de la condició de l’existència contemporània —podrien pertànyer a un text de Samuel Beckett— abocada a la desaparició de l’especificitat dels llocs i a la proliferació dels no-llocs, que tan bé ha descrit Marc Augé, espais com els centres comercials clònics o els aeroports intercanviables que condensen l’escenari del consumisme compulsiu i dels desplaçaments continus i inútils que caracteritzen el nostre món global. La intervenció de Domènec, clara i impactant, amb una profunda càrrega de significats, molt ben rebuda pels milers d’usuaris dels ferris de Baltimore, permet nombroses lectures que atenyen tant al context local com a l’interès universal. Els ferris de Baltimore poden ser contemplats com a noves barques de Caront que enllacen l’imaginari històric, la memòria, dels morts i dels vius. Vivim aquí i enlloc, arreu. L’oxímoron, l’aporia, el no-sentit, apareix quan s’encreuen els ferris que esdevenen veritables portadors de pensament, sigui en forma de simple acudit, sigui com a enigma o com a invitació a la reflexió crítica sobre el nostre temps, sobre el present, però també sobre el passat i el futur col·lectiu i individual. Unes esplèndides fotografies i un vídeo documenten aquesta intervenció artística singular, ara i aquí.


Manuel Guerrero