Guinovart:
sat铆ric, tr脿gic i grotesc
L’obra de Guinovart és d’una profunda humanitat. No és estrany, doncs, que estigui plena de contrasts, que sigui subtil i alhora rude, que sigui, en definitiva, el reflex d’una existència —com la de qualsevol home— plena de contradiccions. Així doncs, en la seva obra hi conviu una visió existencialista, profunda i sentida, amb una visió irònica i satírica de la vida. El sentit tràgic de la vida es fa present en les seves vanitas, en els homes que criden, en els cossos torturats o en la duresa del color i la naturalesa aspra dels rostolls cremats. O bé, amb un gran sentit crític, en la visió grotesca de l’home, deformat, ridiculitzat i degenerat. Des d’una òptica humana posa l’home al punt de mira per analitzar-lo, estrafer-lo, criticar-lo, per fer aflorar damunt la tela el millor i el pitjor de la seva essència, perquè com a home, però també com a artista, res humà no li és aliè.
Bernat Puigdollers
Comissari
Tarrega TV