«3»
Josep Guinovart.
El naixement, la maduresa i la mort són les tres grans etapes del cicle de la vida. Cada una és presentada en una de les galeries de l’Espai. «3» convida a fer el trajecte vital a través de les obres de Josep Guinovart.
La llavor i l’ou són embrions de vida, primers esglaons del llarg cicle. Ambdós elements són representatius i constants en l’art de Guinovart. L’ull del blat i Sense títol IX realcen el poder d’engendrament que té la llavor; en aquest cas, el gra ens recorda el sexe femení, porta de benvinguda a la vida. L’artista contempla el futur que ha d’esdevenir a partir de la natura; amb L’oeuf c’est l’espoir («L’ou és l’esperança») i el seu caràcter optimista alerta que en el futur sempre hi ha quelcom millor.
L’experimentació aporta aprenentatge i conviu amb l’estabilitat a fi de sobreviure. La necessitat de reproduir-se també hi apareix; així, el cicle continua. Roselles de Sió I i Roselles al Tigris III plasmen la vermellor de la flor, el seu element reproductor. El floriment acompanya L’eclipsi: es fa de nit de manera momentània, són avisos de l’enfosquiment del dia; la Mort va apareixent com a evolució natural de la vida.
La nit s’omple de foscor, com quan s’acaba la vida. Guinovart ens plasmà la nit a Blat i foscor. Però la nit, i la mort, no són només foscor; els estels que brillen són llavors que s’organitzen amb constel·lacions que ens guien perquè continuï la vida.
Retaule de blanc naixent (2007) és de les darreres obres de la seva trajectòria, i hi reapareix l’ou, en aquest cas desclòs; són vides ja encetades, potser ja viscudes. I els colors de la terra també hi són presents com l’element natural bàsic per a concebre la nova vida que aportarà una llavor. Guinovart ens convida, en un altar imaginari, a acomiadar el final de la vida deixant un futur esperançador, per seguir.