Al capvespre vingué un home carregat amb les despulles. Les va estendre pel terra i havent fet rodolar una gran pedra, se’n va anar.

La instal·lació que Àngel Jové ens presenta és una petita mostra de la seva sensibilitat i que amb molts pocs elements, amb tota la seva simplicitat crea un gran ambient poètic és una obra oberta amb múltiples lectures.

Una de les preocupacions que des de sempre hem tingut ha estat crear un acostament a l'espectador, un ajut per a la sensibilització a partir de donar certes pistes. És evident que l'obra sempre parla per si mateixa, però per circumstàncies un cert didactisme és necessari. Moltes vegades, erròniament, ens agafem a l'anècdota i ens oblidem de la funció global de les coses. Som al segle XXI i una de tantes preguntes és igual a la del segle XX - "Què significa?" no existeix resposta, la única possibilitat és la sensibilitat, la mirada i l’interès per tot el que ens envolta. Aquesta obra inèdita que ens presenta Angel Jové l'hem de mirar com els nens miren les coses, no a la mirada adulta, resultat de l'assassinat del nen que tots portem dins. Intentem aproximar-nos a fer una possible lectura oberta com fem amb la música, deixem-nos anar a la seva frescor, al seu joc creador i lúdic, a les seves lletres que diuen i es belluguen, una pedra maca, eterna com una efígie, els sexes efímers com papallones, a la música de llocs i un grafisme de filferro que com un llaç ferma aquesta capsa poètica.