cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Jordi Cerdà

El Bosc del Siscar. Paisatge endormiscat

Jordi Cerdà, després d’una llarga carrera de treball metòdic en què sempre s’ha mogut entre la reflexió teòrica de l’art i l’artista i la reflexió lúdica de caràcter poètic i surrealista, ens presenta un treball de quinze peces actuals més una de realitzada en la seva etapa formativa, on presentava un primerenc homenatge a Guinovart, també present en aquest Espai. L’obra de Cerdà obre una reflexió sobre el paisatge i les construccions d’un lloc geogràfic concret: el Bosc del Siscar d’Agramunt, que està lligat a la història familiar de Josep Guinovart.

En la sensibilitat vital de Guinovart, Agramunt és el detonant dels patiments i records de la infantesa lligats a la guerra civil. Agramunt, una terra castigada on es va refugiar amb la seva mare quan fugien de Barcelona, és el seu particular Guernika. Cerdà, a partir d’aquest indret maltractat per la guerra civil, ens presenta unes imatges fotogràfiques actuals en les quals planteja la persistència de la memòria, el record i la història confrontats en l’amnèsic segle XXI.

El paisatgisme constituí un dels camps de batalla de renovació pictòrica, especialment en el segle XIX. Romàntic, realista o impressionista, el paisatgisme remet a la bipolaritat entre l’home i la natura, entre cultura i vida, entre art i realitat. Aquesta mateixa dicotomia des d’una visió postromàntica de caràcter conceptual és la que planteja Jordi Cerdà en la seva obra. En els seus díptics, tríptics i políptics, d’arrelada estètica romàntica, treballa una relectura d’uns paisatges actuals que es difuminen en la memòria fraccionats, manipulats, i que ens remeten a fets viscuts per l’artista que dóna nom a l’Espai Guinovart.

Més enllà d’aquesta lectura, Jordi Cerdà planteja una reflexió sobre la història d’aquest indret i sobre l’inconscient que semblen guardar els murs, les pedres i les textures d’una terra tan especial com la d’Agramunt, trobant l’essència i portant-nos a l’abstracció total. Mas Timó, centre de la resistència de la guerra civil, se’ns presenta com una runa vertical envoltada de diferents plantes de construcció en una reflexió sobre la destrucció i la construcció.

Amb una gran bellesa plàstica, manipulant amb làser les fotografies i acolorint-les amb un gest que en alguns casos s’apropa al més pur primitivisme, atreu l’espectador cap a una reflexió sobre la imatge i el significat d’un indret qüestionant els codis del sistema visual. La manipulació conceptual que Jordi Cerdà elabora a partir d’un element tan objectiu com la fotografia, aparentment neutra i científica, ens transporta a unes evocacions d’una bellesa misteriosa i un ampli horitzó interpretatiu d’arrels magrittianes. D’aquesta manera, l’espadanya silenciada d’una ermita callada, la pedra de moldre que potser un dia ho esmicolà tot, els murs que no limiten amb res, les escales que no porten enlloc... tot embolicat d’una llum i un color que crea una aurèola màgica i misteriosa, que ens captiva endavant i endarrere en el temps, és el que fa de l’obra d’en Jordi Cerdà un gran treball lingüístic d’art contemporani.

Semblen paisatges sense història, però cadascun dels fragments representats amaga una història que ha sobreviscut a la mà destructora de l’home, quedant com a testimoni de la barbàrie humana, superant el pas del temps, cosa que els permet apropar-nos més al nostre passat. Són imatges portadores d’una història, d’un indret amb tota la seva càrrega d’inconscient que ens fa cercar en la memòria i trenca els límits reals del que ens envolta.

Paisatges que formen l’esperit de tot un món en procés de canvi i que tenim congelats en conceptes i imatges dins nostre ens porten a una reflexió: què veiem?, què pensem? Fins i tot ens porten a trobar-nos amb el nostre passat i el nostre present com a homes, com a dones i com a poble.

En aquesta sèrie, Jordi Cerdà, a l’hora de recrear el paisatge Endormiscat d’Agramunt, ens obre un interrogant sobre el concepte que vol presentar als espectadors. Crea una tensió entre bellesa estètica i concepte mental, entre realitat i inconscient, entre història i memòria, entre record i realitat.


Joaquín Ragón Cardoner
Esther Villafranca Mercé