El diccionari ens diu que el volum és la porció d’espai ocupada per un cos, i Guinovart omple d’escultures aquest espai. Va ser a la dècada dels quaranta que va començar a experimentar amb l’escultura. Algunes d’aquestes peces les va destruir. Per ell, l’espai sempre va ser un lloc per envair, un lloc per estendre’s, per apoderar-se de les tres dimensions. És així que presentem «Guinovart en volum». La mostra exposa escultures de diferents naturaleses, combinacions de formes i materials que expressen allò interior, un llenguatge enèrgic que s’exterioritza. 

L’exposició presenta les diferents maneres amb les quals l’artista va treballar la tridimensionalitat. Una petita mostra d’obra plàstica ensenya el volum tímidament; van ser les primeres peces d’aquesta dimensió, que s’anirà fent més gran. Entre elles, hi trobem les guitarres lorquianes, una col·lecció de formes diverses que relaciona l’admiració lírica que tenia l’artista pel poeta amb el cante jondo, que tant li agradava, una música popular en tota la seva essència.

Les escultures amb ferro agafen protagonisme, alhora que dialoguen amb la ceràmica. Van ser presentades de forma inèdita durant la dècada dels vuitanta. La nostra cultura va quedar representada en volum: paisatges interiors i construccions imaginàries. La ceràmica se suma al ferro i presenta les connotacions més sexuals i eròtiques de l’exposició, una part més del nostre interior, allò més íntim i personal.

També es presenta un bosc de formes variades, que al·ludeixen a símbols, pors i desitjos, els quals fan néixer un ecosistema per on es pot transitar i sentir. És Entorn-Contorn, una de les obres escultòriques més grans de l’artista. Aquesta instal·lació va ser exposada a la Galeria Maeght el 1976. D’allà passà al Museu d’Art Modern, llavors instal·lat al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Finalment, a inicis dels anys noranta, una part del conjunt va quedar fixada al Poble Espanyol; l’altra, a la col·lecció de l’Espai Guinovart. El Projecte de Mirada s’encara a Entorn-Contorn; es tracta de formes visuals amb ressonàncies: fustes de totes mides, treballades de totes les maneres, ens presenten visions del món.

L’espai queda envaït d’art en volum. Hi descobrim formes i materials diversos: ferro, ceràmica i fusta, que dibuixen realitats, somnis, pensaments i desitjos. Us convidem a transitar per aquesta realitat que s’apodera d’escultura, mostrant-la protagonista dins de l’ampli ventall de la producció artística de Josep Guinovart.

Lara Vidal Santorum
Historiadora de l’art