cat | cast | eng

Alfons Borrell

Pintura

Veritables il·luminacions profanes són les obres d'Alfons Borrell, els seus papers i les seves pintures. Amb total humilitat i amb una audàcia no gens habitual, Borrell, des de finals dels anys vuitanta, ha centrat les seves tècniques pictòriques en el collage i la monocromia. Amb la màxima simplificació, la tela s'acostuma a dividir en dues o més formes geomètriques rectangulars. L'aparició de lleus esquinçaments en les vores dels fragments de teles enganxades o l'evidència de les diferents intensitats de la pinzellada en les superfícies monocromes esdevenen sovint els signes fràgils i característics del seu llenguatge. Els elements gestuals, essencials en la primera etapa de la seva pintura, gairebé són reduïts a la mínima expressió. Certament, més proper a l'antipintura que al virtuosisme tècnic, Borrell ha fet, en consonància amb l'estètica oriental, de l'atzar i de la dialèctica entre el buit i el ple els centres de la seva pràctica artística. Ara bé, tal vegada és en l'impacte cromàtic que és més reconeixible el seu estil inconfundible. Els vermells, roses, taronges, blaus, verds, ocres o grisos purs de la seva obra el delaten com un pintor mediterrani. El debat, el diàleg i la llum que emergeixen del color de les seves pintures, talment aparició clara de l'èxtasi místic de la tragèdia de l'existència, de la serenitat de la natura en la seva quietud o de la joie de vivre, són una invitació franca a la contemplació, la reflexió i el plaer estètic. 

Manuel Guerrero