Fa vint i dos anys que conec Francesc Marti Rom. Al llarg d'aquest temps he seguit molt de prop la seva trajectòria, i he constatat que la seva principal virtut és la constant dedicació a l'escultura. Francesc Martí Rom entén la creació de volumetries com una fidelitat a un procés que es genera a les mans de l'artista, traduint la intuïció del creador. En cap cas esdevé una escultura mental, conceptual o justificada ideològicament Contràriament, ell necessita sentir els atributs de l'ofici, la perspectiva de les eines i la proximitat del taller. Frueix més entre soldadures i ensamblatges, que entre les planes del llibres que argumenten les pautes de conducta. És amb puresa un escultor intuïtiu, que es deixa dur pels camins que l'indiquen els materials. Aquests són a la fi el seu abecedari, objectes descontextualitzats que l'atreuen per la forma o la textura, com un gest que ressegueix fins composar, manipulant-los, noves formes, tòtems i figures que elogien els valors del collage, de l'encontre provocat o accidental. 

Fortament arrelat a la pervivència de la memòria de les coses, del paisatge i de la tradició contemporània de les arts, hi creu en la transcendència de l'Art, com un llenguatge que s'expressa amb subtilesa, amb la mateixa intensitat que reclamava Salvat Papasseit i, més que ningú, Joan Miró. La gènesi del seu procés no és lluny tampoc de l'impacte de la intuïció que reclama també Josep Guinovart, ni de la mirada acostumada a desvetllar la distància breu entre universalitat i arrelament que els visitants de l'Espai han fornit. El seu projecte de "terra seca i òxid agre" s'hi trobarà còmodament integrat, recordant-nos que la pulsió és a l'art, el que la memòria al paisatge, 

    
Josep Miquel García 
Delegat d’ Arts Plàstiques Generalitat de Catalunya