El poema Blanco ens convoca a aquella zona limítrofa de la poesia que convida i tendeix a altres mitjans d’expressió, com la música i la representació visual. La meva intenció en la posada en escena de Blanco, en la correspondència de veus recitatives i de música, ha estat transitar els seus recorreguts possibles amb l’afany de projectar aquest poema mandala en una successió d’imatges, com aparicions instantànies, una rere l’altra, en un fluir evocat pel seu propi pols poètic. De l’en blanc al groc, al vermell, al verd, al blau, al blanc. Dibuixar, amb la severitat del negre, equilibris de tinta. Al capdavall, no provar de pintar el poema, sinó de traçar la seva estela.