«Dues mitges llunes fan un cercle» mostra una part fonamental de l’obra de Romà Vallès (1923–2015), un dels màxims referents de l’informalisme i l’expressió abstracta del nostre territori al voltant dels anys cinquanta i seixanta.
L’exposició és un testimoni de l’estira-i-arronsa continu entre artista i creació, terreny en què mai deixà d’explorar. La selecció incorpora peces de les sub-sèries Colorama i Mundo roto, de les quals rebem els rastres de l’herència visual que, en gestació permanent, creà Romà Vallès. La força i la vulnerabilitat del seu estil, necessàries per dur a terme aquestes transformacions pictòriques, apareixen plenes de tensions i convergències.
Les peces elegides es presten com a punt de connexió entre Romà Vallès i Josep Guinovart, el qual també incorpora aquesta tècnica en gran part de la seva creació artística. En tots dos artistes, el collage, ja sigui d’imatges —com en el cas de Vallès— o d’objectes —com la fusta, el blat i els rostolls, representatius de l’obra de Guinovart—, ens parla d’un món marcat per les empremtes de l’ésser humà.
Més concretament, els collages de Romà Vallès transposen fragments de diaris seleccionats de manera conscient i intencional que, juntament amb la pintura, recomponen per capes la narrativa visual i discursiva de diferents fets singulars succeïts a la dècada dels seixanta, a partir dels quals l’artista crea una desviació de la realitat comunicada en els mitjans.
Les imatges elegides per Romà Vallès presenten el que és sensual i el que és polític com a símbol dels plaers i violències exercits als cossos. La intervenció de l’artista transfigura el relat social consensuat que mostra una separació activa entre les categories esmentades, a fi de manifestar-ne la unitat, una unitat que apareix a la superfície i que ho fa recuperant algunes de les preguntes compartides que hem relegat al pla del que és obvi. És possible pensar el que és sensual i el que és polític com a cares d’un mateix prisma? Hi ha una concepció predeterminada sobre com s’ha d’entendre el que és sensible? És aquí on el gest artístic gens accidental del pintor modifica, a través d’aquesta il·lació material (imatge–pintura) i conceptual (sensual–polític), la recepció de l’espectador.
Des de tot allò fragmentat, trencat i marginal, el collage deixa intuir una mena d’exercici acrobàtic que investiga i reverbera en el que ja és manifest. En les peces de Romà Vallès hom es veu envoltat en una trama que, encara que sigui aparentment fictícia, plasma la metàfora d’una realitat vista a través de la mirada selectiva de l’artista.