cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Llàgrimes

Josep Guinovart

“El compromís, l’únic compromís possible, és tenir consciència del món que ens envolta, exercir la crítica constant i aprofundir essencialment en el llenguatge; això farà possible l’atemporalitat” assegurava Josep Guinovart. En moltes de les seves obres, les llàgrimes ens porten el seu món més compromès i bel·ligerant. També el més poètic. Les llàgrimes alliberen i consolen. Protegeixen també. I denuncien. “Les Decapitacions estan vinculades una mica a tota la tragèdia humana, formen part de la història de l’home, i Pere Quart m’ofereix un pretext per reflexionar sobre aquest tema”, afirmava Guinovart. La guerra de l’Iraq porta el dolor de les persones que en fugen. De totes les guerres. I és amb elles, amb les Llàgrimes de sempre que habiten moltes de les obres realitzades per Guinovart al llarg de la seva vida, que hem volgut donar la mà a d’altres artistes que han treballat aquesta imatge tan potent i catalitzadora d’emocions que és la llàgrima, per parlar-nos de sentiments que són universals i intemporals. Passat i present es dissolen en la llàgrima; hi són les injustícies, les guerres, el dolor, el silenci, la incomunicació, els conflictes ètics, però també les llàgrimes no plorades. Amb Guinovart, ens acompanyen Jordi Abelló, Núria Corretgé, Carme Masià, Anna Monzó, Lluc Queralt, Amèlia Riera, Carme Sanglas, Tura Sanglas i Jordi Vallès. 

Les llàgrimes com a senyal de vida, “fòssils vivents”, en paraules d’Arnau Puig. “Encara que Guinovart s’ho proposi, no pot convertir en vida l’art. L’art ha de ser, forçosament, un moment estàtic en la vida. Potser sigui aquesta la tragèdia més gran de Guinovart: no poder realitzar el seu art simplement vivint. Per fer-ho ha de paralitzar, fossilitzar la vida. I efectivament, en aquest sentit, les seves obres ofereixen aquestes característiques de fòssils vivents: de realitats que ja tan sols porten amb impregnació estratigràfica la vida, quan aquells mateixos elements brollen en la mateixa vida: sang, suor i llàgrimes, alegries, desitjos, satisfaccions, plaers, desenganys”. No és en la mateixa vida, en la mateixa llàgrima, on tot es troba? Vida i procés es transformen en imatge, i amb ella, noves mirades i interpretacions que les tornen a la vida... 

Text i curadoria: 
Glòria Bosch i Susanna Portell