Guinovart no s’ha allunyat mai del fet real, fins i tot quan el seu procés evolutiu li va fer abandonar la figuració per endinsar-se cap a l’abstracció. En aquest devenir evolutiu de la seva obra, hi apareixen suggeriments o petits elements que fan que l’espectador no desconecti mai de la realitat, sinó que a més a més aconsegueix reforçar els seus orígens i les arrels del seu entorn. No obstant i amb l’ajuda de la perspectiva històrica, apreciem que Guinovart desenvolupa un llenguatge propi i intemporal no exent d’entusiasme, renovació incesant i transformació del món, mitjançant unes idees propies allunyant-se de les tendencies del moment i apostant per consolidar un compromís amb el seu temps.

Un intent de mostrar aquest compromís és la relació entre el binomi art i vida, i és en aquest punt on creiem poder fer visible una situació personal i representativa en la vida de l’artista; el moment on es va haver de refugiar junt amb la seva família quan tot just era un nen en una petita cabana al bosc, on van residir durant la Guerra. Aquest fet, actua com residu i com motiu de recerca continua durant les diferents etapes en la trajectoria de l’artista, com necessitat de fer visible els records i el sentit de la justicia a partir de la confecció obssesiva, emocional i simbòlica de la interpretació dels entorns més propers, i l’humanització dels aspectes socio-polítics més rellevants.

D’aquesa manera, l’exposició Refugis: projeccions & reflexions suposa un exercici d’exploració entre les intimitats propiament viscudes capaces de transformar la realitat natural en realitat artística, i on la importància del refugi – en aquest cas la cabana- entès com un espai de pensament on projectar desitjos, aspiracions o fins i tot utopies, pren protagonisme en la trajectoria de Guinovart. Tal i com reflexiona el filòsof alemà Martin Heidegger, “l’experiència més intensa de pensar potser només podria ser possible en l’humil refugi, en la cabana, en l’allunyament i la solitud del refugi és on es troba la distància perfecta que permet pensar per sobre de totes les coses“. Tantmateix i a diferencia del filòsof que es refugiava voluntariament per confeccionar un escrit, Guinovart -al igual que altres ciutadans- es van haver de refugiar a causa d’una situació forçada. És en aquest punt que volem recuperar aquest residu vivèncial per aturar-nos i desplegar un Guinovart, que a partir d’aquest fet projecta, reflexiona, es refugia i denuncia sota una manera d’entendre la pràctica artística, el treball i la vida.