cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

La ferida infinita: tres mirades sobre el conflicte

Guinovart, Naroztky, Cardona-Torrandell

Art Degraded, Imagination Denied; War Governed the Nations 
William Blake, The Laocoon (c.1826-27) 

L’art té el poder d’exorcitzar allò més fosc de l’ésser humà i de fer-nos aprehensibles els actes més abjectes perpetrats pels nostres congèneres. Hi ha poques coses tan arrelades a la naturalesa humana com l’impuls irrefrenable d’emprar la violència per arrabassar a altres el que és seu. La guerra, sigui en l’escala que sigui, és una ferida sense fi que travessa la humanitat des dels primers homínids fins a la més rabiosa actualitat. 

Durant tota la història, la guerra sempre ha tingut un focus principal: els fronts i els camps de batalla; sovint deixant en segon terme els danys col·laterals de civils i poblacions saquejades o destruïdes. No és fins al segle XX que aquesta frontera desapareix completament: a partir de la Segona Guerra Mundial, l’atac directe a la població civil es converteix en quelcom habitual. El segle XX és probablement el segle de la història de l’art en què hi ha més relació directa entre la producció artística i els conflictes bèl·lics. 

En aquesta exposició proposem un diàleg entre tres artistes d’una mateixa generació que van testimoniar tots els grans conflictes bèl·lics del segle XX i part del XXI: Norman Narotzky (1928), Armand Cardona Torrandell (1928) i Josep Guinovart (1927). Narotzky, jueu i nord-americà establert a Espanya als anys cinquanta, viu marcat pel pes de l’holocaust en la cultura jueva i el militarisme dels EUA en les successives guerres en què s’involucren després de la Segona Guerra Mundial. Les obres que mostrem, totes compreses entre els anys 1968 i 1978 i pertanyents a la sèrie Imágenes de Vida y Muerte, coincideixen cronològicament amb els darrers anys de la Guerra del Vietnam, i, evidentment, amb la tensió de la Guerra Freda. 

Per la seva banda, Cardona Torrandell viu la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú i s’interessa per la guerra mundial durant els anys quaranta, encara de molt jove, cosa que el marcarà durant tota la seva carrera. De fet, la forma del fong atòmic acompanya Cardona Torrandell durant part de la seva etapa informalista -i més enllà-, com també ho fan les constants referències a massacres i exterminis de persones tant a l’holocaust com en diversos conflictes armats. 

Guinovart, en canvi, passa la Guerra Civil a Agramunt, on es definirà com a artista i, igual que Cardona Torrandell, viu des de Catalunya la major part de les guerres del segle XX; però també les primeres del XXI. Aquestes darreres, principalment la guerra a l’Iraq, però també la guerra de Bòsnia als anys noranta, són les aproximacions bèl·liques de Guinovart que podem veure a la mostra. 

William Blake deia (i Cardona Torrandell el cita) que “degradat l’art i denegada la imaginació, la Guerra governà les nacions”. És precisament a través de la imaginació i de l’art que aquesta exposició vol confrontar, des de tres punts de vista molt diferents -però amb moltes vivències comunes- la vivència estètica que aquest trio d’artistes va sintetitzar a partir de l’experiència (directa o vicària) dels grans desastres de les guerres que ens han portat on som avui dia. 

Jordi Garrido 
Comissari de l’exposició