Esther Boix i Pons (Llers,1927-Anglès, 2014) va ser una de les artistes més singulars de la pintura catalana de la segona meitat del segle XX. En una època marcada per la postguerra i les limitacions imposades pel franquisme, va construir una veu pròpia, allunyada dels estereotips que condicionaven el paper de les dones artistes. La seva obra, intensa i compromesa, reflecteix les desigualtats, les injustícies i les esperances d’una societat en transformació.

Per a Esther Boix, pintar significava prendre partit. Després d’una estada decisiva a Milà, el seu llenguatge artístic es va convertir en una eina de denúncia i de compromís amb la lluita antifranquista. Les seves pintures dels anys seixanta i setanta, carregades de força expressiva, són un testimoni del desig de llibertat i de la voluntat de construir un món més just i més humà.

Aquest compromís va anar molt més enllà de la seva producció artística. Convençuda del poder transformador de l’educació, va impulsar, juntament amb altres pedagogs, l’escola L’ARC, un projecte innovador que entenia l’art com una experiència de creixement personal, de creativitat i pensament crític. En un moment en què aquests plantejaments eren excepcionals, va contribuir a formar generacions d’infants en els valors de la llibertat, la sensibilitat i la responsabilitat col·lectiva.

La seva trajectòria és també la història d’una dona que va saber superar les dificultats. Les seqüeles d’una poliomielitis infantil no li van frenar la vocació ni la determinació. Al contrari, la seva mirada crítica, la sensibilitat envers les causes socials, el feminisme i la defensa del medi ambient fan d’Esther Boix una creadora profundament vinculada als debats que encara avui interpel·len la nostra societat.

Quan s’acosta el centenari del seu naixement, aquesta exposició, una versió més reduïda de la presentada recentment a l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas, convida a redescobrir una artista imprescindible. Les seves obres no només ens parlen d’un temps i d’un país, sinó també de la capacitat de l’art per emocionar, qüestionar i transformar la realitat. Revisitar el llegat d’Esther Boix és recuperar la veu d’una pintora que va entendre la creació artística com un acte de compromís i de llibertat.

Fundació Vila Casas
Fundació Espai Guinovart