cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Ferran Lega

Del sublim, el so

El que és sublim té a veure amb un desig natural de l’ésser humà per l’exaltació, per la invocació d’allò que ens connecta amb l’essència, per una preocupació respecte a la nostra relació amb les emocions absolutes, tal com ho expressava Barnett Newman (1947) en el seu paradigmàtic i inspirador text The Sublim is Now.

En aquesta recerca de la genuïnitat, el so s’inscriu com un element enaltidor de l’emoció en la quotidianitat. Ferran Llega, des del punt de vista artístic, genera un nou esdevenir en perseguir el descobriment d’una relació primigènia amb la matèria, el paisatge i les coses invisibles, interaccionant-hi acústicament i generant altres relacions de percepció, reflexió i troballa. En aquest sentit, l’artista desenvolupa en la seva obra tot un seguit d’intervencions, utilitzant la cimàtica com a eina d’expressió artística i generant mirades topogràfiques (soundwalks) sobre espais que investiguen ecosistemes sonors, naturals i antròpics, així com els seus sistemes de representació.

 «Del sublim, el so» recull una mostra de projectes d’art sonor generats fins avui per l’artista, que han vist la llum en diferents espais culturals i expositius, en els quals conjumina una perspectiva dual, poètica i crítica, amb els elements primaris de la vida i amb l’entorn. El so, a través dels diferents elements compositius de materialització i desmaterialització, es treballa de manera expandida, la qual cosa dona lloc a un llenguatge amb una identitat pròpia. Així descriu la seva motivació cap als processos que desenvolupa: «Com a artista i investigador, el meu treball creatiu indaga en els processos sonors com a forma no musical d’expressió artística, des d’una revisió crítica de la condició humana inherent en els processos d’audició/sensació. En el desenvolupament del meu procés creatiu es produeix una transgressió en la sonoritat que deriva en un procés sensorial del qual l’espectador és part imprescindible».

La quotidianitat, l’escolta, els registres fonogràfics i l’experiència es fonen per crear altres mirades que esdevenen un llenguatge particular amb el qual pensar el món. El nostre dia a dia està contaminat per un contínuum sense aturador. Les peces que es mostren aquí busquen trobar un punt d’inflexió a l’acomodament de les nostres idees per percebre les coses d’una altra manera. La tangibilitat de l’experiència i la intel·ligibilitat del pensament perden la seva naturalesa fragmentària per ser un. Així, de quina manera la incorporació del so pot agusar els nostres sentits i exaltar l’emoció fins a arribar a la sublimitat? Milton diria: «The mind is its own place».

Cleofé Campuzano
Comissària