cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Lluís Trepat

Gravats

La darrera meitat del segle XX ha estat altament qualitativa pel que fa a l’eixamplament de les perspectives del gravat català contemporani. Lluís Trepat és un cas insòlit en aquesta panoràmica. És un aiguafortista expressionista i figuratiu, i va dedicar molta producció a la xilografia i el linogravat, procediments més específics de la seva autoria. El linòleum, que ell executa amb una llibertat extrema, no té precedents com els que representa el conjunt de la seva obra.

Els primers gravats de Lluís Trepat estan datats de l’any 1952 i representen escenes parisenques. El dibuix mana sobre la composició, d’una ingenuïtat expressiva.

En tornar de París, Trepat s’instal·la a Lleida. L’any 1955 torna a París. Coneix i tracta el pintor Vilacasas. L’abstracció està de moda a París i té l’oportunitat de tractar-la en viu i en directe. D’ençà del 1955, els gravats de Lluís Trepat palesen aquest interès per l’abstracció.

L’any 1962, Trepat i la seva família s’instal·len a Barcelona. L’arribada a Barcelona coincideix amb el desenvolupament d’una nova perspectiva dominada per l’expressionisme que ja havia practicat a Lleida, en la sèrie de maquinària agrícola i obres públiques. A la sèrie de les «màquines», del 1960, que encara recordaven una voluntat abstracta, segueix un nou període dedicat a les «marines» i els temes portuaris, que comencen a aparèixer en les seves pintures. És també d’ençà d’aquests anys 1964-1965 que comença a practicar el linogravat, del tot adient per representar aquest món cromàtic de platges i onades, de mar i de terra.

La planxa del linòleum li permet un format més gran i, lògicament, una lluminositat cromàtica.
L’any 1971 produeix, amb Guillem Viladot, el llibre Tonada de la vista, de la dita, de la busca i de la troba, que va publicar-se a Agramunt. La proposta textual del poeta volia desmitificar el valor dels substantius, tal com feien els surrealistes.

Després, Trepat il·lustra el llibre de Viladot Sopes amb pa torrat.

L’any 1977, la col·lecció agramuntina dels llibres de Lo Pardal publica els Poemes de gos, de Josep Vallverdú.

Tot seguit, l’any 1978, realitza tres linòleums per a un altre llibre, Nadal, un crit cap a la llibertat, d’Anton Sala Cornadó.

La pràctica del gravat no minva en cap cas durant els anys vuitanta i noranta, amb aiguaforts, preferentment, que representen escenes amb figures.

L’any 2006 es formalitza un nou projecte editorial com a il·lustració d’un text poètic de Guillem Viladot: La masia.

Trepat continua essent un misteri que mereix un major reconeixement i estatus.

Josep Miquel Garcia