cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Jordi Fornas

Martínez

Jordi Fornas Martínez
Barcelona, 1927

Cursa els seus estudis a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, on obté el títol de professor llicenciat a finals dels anys 40. L’any 1949 obté la Beca d’Estudis per Espanya de la Fundació Amigó Cuyàs i es desplaça a Granada. Durant el període de 1949 a 1954 viatja a Eivissa, on es desintoxica de molts dels conceptes dictats a l’Escola de Belles Arts de l’època franquista. És durant aquest mateix període que exposa, juntament amb l’escultor Isern i el pintor Aleu, a la Nasjonalgalleriet d’Oslo, sota l’organització del Ministeri d’Assumptes Exteriors d’Oslo. L’any 1955 rep la Beca de l’Institut Francès de Barcelona i es desplaça a París. Un cop instal·lat novament a Barcelona, decora amb pintures murals l’absis de l’església de Montroig (Terol). Durant aquests anys, la seva activitat expositiva se centra en la participació en diverses exposicions d’àmbit municipal, a la I Biennal Hispanoamericana d’Art i als Salons de Maig i d’Octubre de Barcelona, en diverses edicions.
A partir del 1960, es dedica plenament al disseny gràfic i, d’ençà de la seva col·laboració amb editorials del país, esdevé un dels principals responsables de la renovació estètica en les publicacions catalanes. Fruit d’aquesta intensa tasca, és guardonat amb els Premis Delta FAD pel disseny de cobertes de llibres i portades de discos.
L’any 1975 torna completament renovat a la pintura i comença a treballar en el camp de l’escultura, activitat que continua desenvolupant en l’actualitat. D’aquest darrer període destaquem la seva participació en l’exposició dels antics becaris del Govern francès al Saló del Tinell, organitzada per l’Institut Francès de Barcelona, i, darrerament, l’exposició Taller obert, que tingué lloc al seu estudi, on presentà més de 300 obres: un ampli recorregut per la seva trajectòria com a pintor i escultor.

Jordi Fornas, pintor

Parafrasejant allò que em sembla que va dir Espriu fa molts anys parlant de Vinyoli, crec que també ara podem dir que encara som a temps perquè tothom sàpiga que Jordi Fornas és un dels noms importants de la nostra pintura.
Des dels anys 60, amb la dedicació al disseny gràfic, la seva renovadora obra professional ha estat la porta per la qual tot un món cultural (cobertes de llibres, caràtules de discos, disseny de programes, imatge de l’Enciclopèdia, maquetació de Serra d’Or, etc.) ha tingut accés als destinataris.
Però durant aquesta dedicació professional, i abans i després, hi havia i hi ha el Jordi Fornas pintor. Jordi Fornas és pintor, autor d’una obra abundantíssima, personal i sorprenent. Potser més sorprenent perquè no és, com algú podia esperar, l’obra del grafista que pinta, sinó la del pintor que s’expressa. I això vol dir que no adopta, com hauria pogut fer, els recursos de provada eficàcia en la seva tasca professional de dissenyador, sinó que assumeix el risc del llenguatge sempre nou de la pintura.
La pintura de Jordi Fornas també sorprèn per una altra oposició a l’ofici que ha practicat: si, com a dissenyador gràfic, la seva tasca ha estat al servei d’explicar el contingut que presentava, la seva pintura “és” una realitat per si mateixa. Les seves obres pictòriques són objectes materials per si mateixos que, sortits de la realitat física (a més del suport i la pintura, hi incorpora materials i objectes rescatats d’un ús anterior), ens interpel·len amb la seva existència.
Potser, doncs, més que de pintura, convindria parlar d’objectes pictòrics, de peces volumètriques, fins d’autèntiques escultures. I és que l’obra creativa de Jordi Fornas, en una altra oposició a la pràctica de l’ofici gràfic, no en té prou amb la superfície bidimensional i, de la mateixa manera que rebenta els límits del suport o del marc, també s’expandeix volumètricament.
I, tant com sorprenent i sovint inquietant, personal i original, també la seva obra ens resulta en molts moments familiar i acollidora. Això és perquè Jordi Fornas, de la mateixa manera que subverteix i qüestiona la pràctica pictòrica, no parteix del no-res, sinó que s’inscriu dins la tradició de l’evolució del seu art: la descomposició dels cubistes, el constructivisme dels russos, l’objecte trobat dels dadaistes, les formes orgàniques de Moore, etc. Tota la lliçó dels mestres és assumida i prolongada per la pràctica pictòrica de Jordi Fornas des d’una actitud artística ambiciosa i perseverant i una actitud personal humil i de servei. Leopardi va escriure que no treballava per al seu segle, sinó per dialogar amb la tradició dels més grans.
Sembla que aquesta és també una de les vocacions de l’obra de Jordi Fornas.

Antoni Munné-Jordà
Escriptor