cat | cast | eng

Domènec Corbella

La font del jardí

Un jardí sense brollador es un casi estèril, de la mateixa manera que un sortidor d'aigua eixut, és mut. Impetuosa i serena l'aigua puja i baixa i com el ressò, les ones s'irradien per tot l'estany. El remoreig de l'aigua, és com una música dolça que s'escampa com una simfonia entremig la tofa i l'ombra dels arbres. A l'estiu i en particular l'agost, és bon moment per apreciar una pintura refrescant. 

Domènec Corbella (1946) , originari de la Segarra, forma part de les terres de ponent, no tan sols per raons territorials sinó també culturals, encara que només hagi tingut l'ocasió de mostrar la seva pintura molt de tant en tant, en concret el 1971 a l'Institut d'Estudis llerdencs presentat per Josep Vallverdú; el 1986 al Museu Morera, amb un pròleg de Josep Iglésies del Marquet i finalment el 1996 a la galeria lleidatana Indecor
Des de 1975 és professor de pintura de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria pictòrica és extensa, més d'una trentena d'exposicions i nombroses col·lectives l'avalen com a professional de la pintura, així com la presència d'obra seva al Museu d'Art Contemporani de Madrid, la Col·lecció Testimoni de la Caixa o el Fons d'Art de l'Avui, entre d'altres.
La pintura d'en Domènec Corbella, actual, s'emmarca dins de la línia sintètica i austera de la figuració i es caracteritza per l'acusat caràcter intimista, tot proposant un art serè, plaent, cadenciós i harmònic, on la línia i el color afloren imatges extraordinàriament evocadores. El resultat és intencionadament una pintura refinada i afectuosa que es proposa comunicar una apreciació pacífica, però alhora vital de la condició humana i de la natura en especial. 

Corbella coneix molt bé el que és la terra eixuta, probablement per això cerca l'aigua i la vegetació, La sèrie de pintures que presenta a l’Espai  Guinovart , és una selecció de quadres que ens mostra la font, com a denominador comú.