Aquest estiu de 1999 fa cinc anys que vàrem inaugurar l'Espai. El balanç ha estat més que satisfactori, la forta col·laboració amb els mestres, les escoles, les entitats de la vila, així com l'activitat generada amb les múltiples exposicions temporals realitzades a l'Espai durant aquests cinc anys, ho confirmen. Any rere any ha anat augmentant el nombre de visitants, tant d’Agramunt com de fora, però potser el fet més important és que l'Espai us l'heu fet vostre. Perquè en el fons, és vostre.

Ara acabarem el mil·lenni, és cert que tot això és important, però ni molt menys transcendent, en tot cas curiós pel fet de ser-ne testimoni i poder escriure l'1 de gener del 2000. Però res canviarà, perquè de dilluns a dimarts mai canvia res.

El que sí ho podria canviar és l'intent d'imposar un abocador de residus especials a un tret de pedra d'Agramunt. Aquest abocador, sense saber-ne encara la seva ubicació exacta, es trobaria dins el terme d'Oliola, a l'anomenat Bosc del Siscar. Aquesta àrea, viscuda i sentida quan jo tenia vuit anys, ha configurat bona part de la meva creativitat, però potser això no és important, allò realment trist és que, si aquest abocador es consolida, els habitants d'Oliola, Agramunt i les seves comarques podrien perdre un patrimoni molt important i, si aquesta barbaritat s'arribés a realitzar, perdríem una petita part de la nostra vida.

Tots ens hi hauríem d'oposar, hauríem de ser solidaris i estar molt units, es tracta d'una necessitat ètica i cívica. Si en fem un dia a dia serà una força que esdevindrà poderosa i el més important serà que esdevindrà una consciència col·lectiva, al marge de qualsevol condicionament polític.

Aquesta exposició  doble, d'una part, una referència als llocs, la màgia, la solitud, la bellesa i puresa, encara, del Bosc del Siscar i d'una altra part, un referent al canvi de mil·lenni.

Us hi espero!
Josep Guinovart i Bertran