Exposicions / Temporals

  • De nit i de signes. Josep Guinovart, 2003. Fotografia Ramon Manent. Col·lecció del Museu Morera de Lleida Copyright, Josep Guinovart, VEGAP, Lleida 20
  • Una proposta, una sorpresa i,
  • com a resultat, tota una trajectoria
  • del 21/12/2014 al 22/3/2015

Una proposta
Amb la idea de posar sobre la taula la gran dispersió de la producció de Josep Guinovart per viles i ciutats de Catalunya, vam fer una proposició a museus, centres d’art i fundacions: la petició d’una de les peces de Guinovart que formaven part de la seva col·lecció. L’acolliment ha estat extraordinari: la gran majoria d’institucions culturals hi ha participat de manera entusiasta.

Una sorpresa
El moment de valorar totes les obres cedides va suposar una gratificant casualitat, ja que el resultat era sorprenent: hi havia una destacada varietat temàtica i cronològica en el conjunt. Pràcticament totes les dècades hi són representades, a l’exposició, la qual cosa permet veure l’evolució, l’alliberament i el trencament de límits que Josep Guinovart presentà en la seva producció artística.

Tota una trajectòria
La peça més antiga és del 1946, una de les més primerenques de la seva producció, i prové de Sant Pol de Mar. Hi contemplem un paisatge de mar, però totalment allunyat dels blaus de Guinovart, portats a la màxima expressió a la Torre Blava de Vilanova i la Geltrú. El blau el conegué amb tan sols quatre anys a Tarragona, i l’explotà a partir del 1964 a Cal Tieso de Castelldefels. El mar també ve de l’interior, de Mollet del Vallès, amb Cap i barca. La producció blava es fa un lloc a Agramunt.

Aquest mar mediterrani es contraposa amb l’aridesa de la Catalunya interior en ple estiu, amb el rostoll de De nit i de signes. Contraposició temàtica i cronològica: la peça més antiga ens mostra el mar, i la més pròxima als nostres dies, del 2003, presenta la típica inspiració agramuntina. En aquest cas, el rostoll està cremat per una guerra civil que bombardejava fins que només en quedés fum. Josep Guinovart recordava molt la seva experiència com a infant durant la Guerra Civil: resguardat en una cabana als afores d’Agramunt. A les nits, el mussol, l’animal de la nit, trencava el silenci cridant a la lluna perquè de nou la tranquil·litat s’imposés al camp.

I entre l’inici i el final, tot el simbolisme que l’artista anà conreant. L’oval de Collage de balancí II suposa una connexió amb el modernisme omnipresent i els primers passos del collage, la seva tècnica predilecta. S’apoderà d’aquestes construccions que s’allunyen de la pintura plana; al començament, hi posà objectes de tota mena, recuperats del carrer o comprats als Encants. 

La Guerra Civil és un dels grans fets històrics que el marcà; tant és així que en recupera la temàtica al llarg de la seva producció, ja sigui el tema cruel en si (Porta del 36) o la seva experiència infantil de passar de viure a la gran ciutat a fer-ho al mig del camp (De nit i de signes).

La mostra esdevé un regal per als freqüentadors de l’Espai Guinovart, ja que la peregrinació per les institucions culturals de Catalunya es presenta de manera simbòlica a l’antic mercat municipal d’Agramunt. La seva obra dispersa queda reunida i esdevé un agraïment a tots aquells que fan arribar l’art contemporani a tots els racons de la nostra terra. Avui recuperem tots aquests racons dibuixant una xarxa i els posem sobre el mapa per tal de fer-ne una nova relectura que ens permetrà reflexionar sobre tota una vida.

Lara Vidal Santorum
Historiadora de l’art

Exposicions anteriors

1