Exposicions / Temporals

  • Guinovart, Sense títol, 1989. Imatge:amm.cat. © Josep Guinovart. VEGAP, Lleida 2017
  • Guinovart
  • Cos, percepció i resistència
  • del 2/9/2017 al 18/2/2018
PDF

Crear i recrear, transformar la situació, participar activament en el procés, això és resistir.
Michel Foucaultmateixos.


Aquesta exposició mostra diverses peces que comparteixen la singular expressió de la corporeïtat del pintor català. Els seus traços, que arriben a ser ferotges en alguns punts, generen pintures plenes de potència, però també de fragilitat. Els cossos d’aquestes obres apareixen com a lloc privilegiat per l’experiència, i aquesta, com a possibilitat per a la generació d’espais de trobada, de diàleg i de complicitat. Allunyades de les representacions contemplatives, dels colors suaus i les pinzellades netes, característiques d’altres èpoques artístiques, com el Renaixement o el Modernisme català, les obres de Guinovart participen de la provocació, trenquen amb les proporcions apol·línies per reafirmar la vida sense fugir del desig ni de la sexualitat. Arriben a l’espectador i comparteixen amb ell la pulsió que només pot donar-se des del cos i que tanta por produeix encara en certs sectors, com el religiós. Els cossos, pintats en moltes ocasions sense rostre, propicien la possibilitat d’entendre’ls com allò altre o com quelcom nostre. La «innecessitat» de personalitzar i d’amagar cap de les seves parts permet percebre’ls com a expressió d’allò que compartim, que ens pertany, que ens pot unir o separar. Per aquesta raó, proposem una mirada estètica que parteix de la comprensió del cos com a condició necessària per a la resistència, i aquesta, com a articulació de la diferència. Resten a banda els oposats, la lluita de contraris i els binomis, per deixar lloc als matisos, a un cert grau de desobediència, en qualitat d’apoderament del propi cos, a la redescoberta del que som des de la fisicitat que ens caracteritza. Es tracta d’una resistència cap a la normativitat, al control dels cossos, al moviment i a la gestualitat cohibida, a les estructures rígides i a les línies i velocitats que imperen en la nostra vida, restringint els territoris per esdevenir. La percepció del cos present en les obres de Guinovart juga amb les formes i proporcions, experimenta amb la intimitat pròpia i amb la compartida, ressona amb el seu temps i amb l’actual, més enllà d’allò correcte. Ens demana compromís amb el context del qual formem part, però, sobretot, amb nosaltres mateixos.

Exposicions anteriors

1