cat | cast | eng

Espai Guinovart


La Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt, inaugurada el 1994, és el primer centre d’art  contemporani que es va crear a les Terres de Lleida, i ve marcada principalment per la voluntat de Josep Guinovart de crear un espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment.

L’ obra permanent gira entorn a Agramunt, al seu territori, al seu paisatge i a la seva gent, fet que li dóna una singularitat plàstica i conceptual excepcional i que parteix d'una ferma aposta per allò local amb voluntat d'esdevenir universal.

La seva no és una obra descriptiva. No imita el món exterior sinó que el crea. Guinovart, apoderant-se de l’ espai, crea un món nou obert a la pròpia memòria de l’ espectador. 

Tres elements centrals, el Mural de les Quatre EstacionsLa Cabana i L’Era obliguen al visitant a recuperar vivències com el cicle vital, l’hàbitat en relació amb la natura... i a submergir-se en un univers d’objectes que depassen el seu significat immediat per esdevenir símbols,  paisatge interior.

A part d’aquesta insta·lació permanent, a l’Espai el visitant descobrirà difererents exposicions temporals amb obres de Josep Guinovart així com un espai dedicat a l’obra d’altres artistes que denominen El Petit Espai.

    El Mural

    El Mural de les quatre estacions s’ha concebut en funció del conjunt que forma la part central. Un dels aspectes que vaig considerar essencials va ser que de del mateix moment d’entrada, l’espectador copsés visualment com un llamp tot l’espai i, en conseqüencia, se sentís alhora envoltat i lliure de seguir un itinerari. Té per exemple l’opció d’anar per la dreta o per l’esquerra deixant al centre l’enigma de la cabana com una sorpresa, que el ritme del conjunt el portarà a descobrir més tard. El concepte de l’espai és d’unitat, no de cronologia.

    El Mural està plantejat per no ser, malgrat les seves dimensions, una peça de força. És una obra amb una clara i conscient vocació coral, és com un fons atmosfèric. Simplificacions i suavitzacions puntualitzen el simbolisme de les estacions.

    Josep Guinovart

    La Cabana

    La cabana és un espai dins l’espai, fa 40 metres quadrats, Nord, Sud, Est, Oest. Memòria, interiorització, somni, present. Des dels límits d’un espai tancat, desapareix el sostre real.

    L’alzina suport sideral central, constel·lar, les parets es transformen en paisatges acumulant-hi signes i memòries de guerra. Trepitgem ratlles, i mites, esgrafies i caps endinsats en el pou dels fangs, el llamp que surt de la terra i s’enterra. Els treballs geomètric de les abelles, la cera que es fa i es desfà en els càlids rostolls.

    Josep Guinovart

    L'Era

    L’era és un cercle amb un diàmetre de 5,5 metres de temps infinit. Milions de voltes de sol a sol, garbes i més garbes, la curra que roda i desgrana. Amb el cap i la cua, les mules espanten els tàvecs. Separació forçosa de la palla. Espais i temps de l’era, les sopes i el porc, l’enciam i el vinagre, la solitud del migdia, migdiades de desig i de somnis. Forques i pales al vent, marinada esperada. Sedàs constel·lar i el blat net com l’or esperat. Claus i llunes, virginitats perdudes, la roda infinita de l’era que puja, s’escapa i connecta amb la pluja de rosades que baixen, tot refrescant les cares dels somnis de l’alba. Les veus d’animals antics, d’energies passades, alzines i creus i cossos que són i no són en l’aire, multiplicant a l’infinit el mirall del temps.

    Josep Guinovart