cat | cast | eng

Descarrega't el   PDF

Exposició col·lectiva

No serà veritat

TONY ATICHATI, JOAN BROSSA, FIONA CAPDEVILA, DAREGALL, EL PRESSENTIMENT, RICARD GARCIA, GUST INDISCIPLINAT, MARTI GASULL, SANTIAGO GOMEZ, JOSEP GUINOVART, MARTA JOVE, NURIA LOZANO, BERNARDI MATAS, JORDI NOBILE, MO POPO, DIEGO REY, NURIA SAURA, ALBERT TARRATS, TEMPLER, ANNA VILA, GABRIEL VENTURA, ROSA THARRATS.

L’exposició col·lectiva «No serà veritat» reuneix el resultat de diferents processos creatius duts a terme des de pràctiques artístiques contemporànies com la il·lustració, la instal·lació o la performance. La mostra qüestiona els criteris o veritats que determinen com ha de ser una exposició quant a contingut i disposició de l’espai. A partir d’aquí, rastreja les incomoditats i tensions que generen les peces que no es van crear amb l’objectiu de ser exposades, sigui perquè es tractava d’accions performatives de les quals només queda el registre, sigui perquè eren peces que se situen en les fronteres de l’art o, directament, fora d’aquestes.

Les creacions s’apleguen en tres branques. En la primera hi ha les produccions fetes en el context d’oficis no necessàriament artístics, com les fotografies de Martí Gasull, el qual, malgrat la seva prolífica carrera, es considera un tècnic; els collages tèxtils creats per Fiona Capdevila; els flashs (dissenys il·lustrats) dibuixats pels tatuadors Tony Atichati, Templer i Jordi Nobile, previ traspàs a la pell, o els cartells d’El Pressentiment, creats pel col·lectiu Espai en Blanc, que aconsegueixen mitjançant una sola frase fer brotar idees complexes.

La segona branca preveu aquelles creacions que són el resultat d’una acció tècnica, com les il·lustracions d’Anna Vila, Santiago Gómez i Bernardí Matas, que conjuguen materials i procediments, des del llapis fins a la serigrafia; els esbossos preparatoris i assagístics de Josep Guinovart; els dibuixos de Diego Rey, que són part del curs visual i discursiu dels projectes creats com a membre d’elBullilab o de manera individual; les peces de ceràmica fetes per l’artista Marta Jove, o els brodats artesans de Núria Lozano, que desfan el concepte arcaic de les arts decoratives.

Entre aquests dos territoris transiten les peces de la tercera branca, caracteritzades per generar incomoditat, tant per l’ús de la tecnologia com pel fet de trobar-se en una exposició, ja que són en si mateixes accions efímeres de les quals, un cop acabades, només queda el registre o algunes traces del que van ser. En aquest apartat hi trobem les accions de comunicació experimental de l’artista xinesa Mo Popo, a través de les seves fotografies o de la codificació d’un missatge en la peça 520, així com els Mensajes de realidad virtual en streaming, d’Albert Tarrats. Així mateix, recull aquesta inquietud expressiva la investigació artística de Núria Saura, en què s’aborda la dissidència en contextos amb una llibertat d’expressió restringida i limitada. Finalment, hi ha les instal·lacions de Gabriel Ventura i Rosa Tharrats, d’una banda, i de Gust Indisciplinat juntament amb Ricard Garcia, de l’altra. La primera mostra un reflex del procés creatiu del llibre d’artista W, mentre que la segona comparteix un nou poema de Joan Brossa a partir de versos reordenats per algorismes informàtics.

Bàrbara Bayarri
Comissària