cat | cast | eng

Retaule d'un temps

Guinovart

Sempre l'arbre és el mateix, la font és la mateixa. Penso que els artistes en tots els seus diferents llenguatges són branques i rius de la mateixa mare. 

Des de sempre els poetes, com els músics, m'han seduït, han potenciat el meu camp expressiu. Un camp ampli, obert des dels subtils lirismes a les expressions rupturistes, brutalistes, improvisades, humanitzades i allunyades del pamfletisme. 

Entre els anys seixanta i setanta vaig fer els primers treballs sobre "Les decapitacions" de Joan Oliver i també els decorats de l'obra de teatre "Allò que tal vegada s'esdevingué”. 

Aquesta exposició d'avui és el resum o el moment expressiu de la meva actitud, alternança constant de la meva trajectòria, necessitat de conjugar forma i contingut.

Tenim la urgència de recuperar humanismes. 

"Retaule d'un temps mutilat". Sobre aquesta frase de Pere Quart es recolza aquesta exposició. Part d'aquest segle ha estat un gran temps mutilat, una gran buidor ha envaït una societat que es consum consumint. He pretès fer un gran retaule coherent amb el meu pensament i sentiment. 

Aquest fris vivencial, testimonial del nostre moment històric ha de ser transferit pel llenguatge plàstic que en definitiva és allò transcendent. 

La pintura, per ortodòxia o no, és la complicitat, és la mirada, la tercera mirada que ens acosta a descobrir el misteri. Mirar, no ens ha de cansar, mirar. Tocar, tocar la llum, la materia, el color, el joc i la tragèdia humana. 


Josep Guinovart
Juny de 2000